«La Santa Missa és en si mateixa una oració, inclòs la més excelsa oració que existeix. És el Sacrifici, ofert per Nostre Redemptor a la Creu, i repetit tots els dies a l’Altar. Si desitges escoltar la Missa com ha de ser escoltada, has de seguir amb els ulls, amb el cor i amb la boca tot el que ocorre a l’Altar. A més, s’ha de resar amb el sacerdot les santes paraules pronunciades per ell en el nom de Crist i que Crist pronuncia a través d’ell. Has d’associar el teu cor amb els sants sentiments continguts en aquestes paraules, i d’aquesta manera seguir tot el que ocorre a l’Altar. Quan et portes així, has resat la Santa Missa.»
Papa Sant Pius X
Si bé la Missa és el pa de cada dia a les nostres parròquies —mai millor dit— no ho és tant el valor o la transcendència que sovint se li atribueix. El Catecisme de l’Església Catòlica ensenya: 1382 La Missa és, alhora i inseparablement, el memorial sacrificial en què es perpetua el sacrifici de la creu, i el banquet sagrat de la comunió en el Cos i la Sang del Senyor.
Entenem que, realment, la Missa no és merament una activitat tradicional, ni una obra de teatre, ni un passatemps dels diumenges, sinó que és [El Sacrifici] dels sacrificis. A l’Altar, de manera incruenta, però real, se’ns actualitza el Martiri de Jesús a la Creu.
Tot i la claredat de la doctrina magisterial, l’enteniment de la Missa exigeix una reflexió profunda, conscient i racional d’aquesta obra, i la reflexió sobre l’immens i incalculable valor d’aquest miracle és i ha de ser una obligació que brolla de dins d’aquells que estimen a Déu.
És ben sabut que la Missa té quatre finalitats: Adoració (latrèutica), Contrició (propiciatòria), Acció de Gràcies (eucarística) i Petició (impetratòria). Procurem, per tant, ser estrictes a l’hora de respectar aquestes finalitats, no introduint de manera pròpia i arbitrària intencions o usos que no corresponguin.
– Escenificació i renovació de la música sacra
Tant pel Catecisme, com pel Concili Vaticà II (Sacrosanctum Concilium) i molts altres ensenyaments anteriors, el cant gregorià i en llatí ocuparà el lloc principal en la música litúrgica durant la celebració de la Missa, i l’orgue com a instrument oficial i principal d’aquesta.
– Participació inapropiada dels fidels
La participació ha de ser activa però respectuosa amb les normes litúrgiques, mantenint el rol principal tant del sacerdot com dels fidels i procurar conèixer les formes correctes de participar. Respondre quan s’ha de respondre, cantar quan s’ha de cantar i silenci quan s’ha de fer silenci.
– Faltes d’atenció interior
La Missa, com hem dit, és una oració. Millor dit, és [La] Oració. Per tant, és necessari mantenir un nivell d’atenció constant i coherent amb el valor que ocupa, que és infinit. Hem, doncs, de seguir conscientment les oracions i actes que ocorren durant el transcurs de la celebració.
– Abusos litúrgics
Per desgràcia, molt més freqüents i habituals del que pensem. La Litúrgia, per definició, és el culte públic i oficial de l’Església, és l’acció [sagrada] per excel·lència on Déu mateix actua conjuntament amb el poble.
La fidelitat a la tradició litúrgica es correspon a l’obrar fidelment com l’Església ensenya i és un gran signe d’unitat.
– Falta de coneixement i formació
És important conèixer el que passa en cada moment de la Missa per evitar errors inconscients, com per exemple, no agenollar-se durant la consagració i la comunió, no saber-se les oracions responsorials, o no inclinar-se durant la benedicció final, entre altres.
Per això és important promocionar a les mateixes parròquies la formació i les catequesis, o inclòs per iniciativa pròpia, aprendre i preguntar per poder entendre millor la Missa.
Per finalitzar aquesta reflexió, seria bo meditar sobre el Misteri de la Creu, submergir-nos en la realitat del calvari, i culminar, amb la nostra participació, el veritable sentit sacrificial de la Missa.
