Sovint escoltem als diferents mitjans de comunicació que la tradició és quelcom antiquat, que ja no té lloc en la societat d’avui dia, on el progressisme accelerat és el pa de cada dia.
Molta gent també veu la tradició no com res de transcendent (fruit del materialisme dels últims anys), sinó com un conjunt de costums i festivitats d’un poble, sense anar més enllà de l’oci popular. Nosaltres, com a ferms defensors de la tradició, ens hauríem de plantejar què és exactament allò que defensem.
Fent ús del nostre esperit poètic, definirem la tradició no com l’abraçada a les cendres d’un passat que no tornarà, sinó com la petita flamarada —el llegat— que hem rebut dels qui ens han precedit. Entenem la tradició com el conjunt d’ensenyances, majoritàriament transcendentals, que s’han transmès de generació en generació: la Fe d’un poble que es preguntava qui érem, d’on veníem i cap a on anàvem.
La tradició, doncs, no és una cosa arcaica, sinó que ha de ser la brúixola que ens guiï dia a dia, a cada pas que fem. És allò que ens arrela, que ens dóna sentit —encara més en un món tan líquid com el que ens ha tocat viure.
Nosaltres, com a catòlics convençuts i coneixedors de la Veritat revelada, entenem també la tradició com una de les tres fonts a través de les quals coneixem aquesta Veritat (Tradició, Escriptura i Magisteri). Així, la nostra tradició és continuació directa del que van ensenyar aquells que van conèixer Jesús: l’Església primitiva.
Conèixer la nostra tradició és el que ens dona força per afrontar la guerra espiritual que vivim com a persones. Podríem dir, fent servir una imatge senzilla, que estudiar la tradició és entrenar el nostre múscul espiritual per poder vèncer els tres enemics de l’ànima: el món, la carn i el dimoni.
Ser catòlic, precisament, hauria de reafirmar-nos en aquest pensament. Avui dia veiem com el pensament de molts joves i adults, a causa de les ideologies dominants, funciona com un conjunt de compartiments: una opinió sobre la política, una altra sobre l’economia, una altra a nivell social… Fins i tot molts anomenats catòlics entenen la seva fe com una casella més dins el seu pensament, encara que contradigui la resta de visions que tenen sobre, per exemple, la política. (On s’ha vist mai un catòlic liberal?).
És, doncs, aquesta tradició sapiencial la que cohesiona tots els elements de la vida quotidiana: per pensar i actuar amb una convicció ferma, amb honestedat envers allò que creiem, envers allò que sabem amb certesa que és veritable.
Neix per això Girona Sacra, per aglutinar tots aquells que tenim la Fe certa que només la tradició ens completa com a persones; perquè, en comunitat, puguem viure segons allò que creiem, puguem formar-nos els uns als altres, i puguem testimoniar junts la Veritat que ens fa lliures.
Preguem a Déu perquè la seva providència doni fruit a aquest projecte, i si és la seva voluntat, que creixi tant com calgui perquè Girona torni a ser terra cristiana.
Que Maria, Mare de Déu, ens acompanyi en aquest camí i ens ensenyi a estimar, conservar i transmetre el tresor rebut.
